Els efectes de la música al cervell
Després d’un temps sense publicar obrim amb molta il·lusió un nou projecte, Mentre Sana, fruit d’un temps dedicat a l’estudi i a l’autoobservació sobre els efectes de la música, del ioga, de les diferents eines de les que disposa com per exemple les tècniques de respiració o el cant de mantres, i, sobretot, d’haver notat en mi mateixa l’efectivitat d’aquestes en moments d’éstrès i ansietat com els que acabo de viure, que m’han forçat a parar, però també a adonar-me i aprofundir en aquesta ciència milenària i les seves possibles aportacions per a la salut i el benestar.
Gràcies al màster de Neuromúsica de Nus Agency i UCAM he pogut estudiar els efectes de la música al cervell. El treball final de màster dedicat als efectes del cant vèdic per a l’atenció i la memòria, dels quals parlarem en una altra entrada, m’ha servit per apostar pels mantres com a eina sanadora.
Realment podem veure molts aspectes positius en el ioga i la ciència dels mantres i d’aquí ha nascut la idea del projecte Mentre Sana o com podem entrenar la ment a través del mantra. El projecte tindrà diversos aspectes. Mitjançant articles al blog, tallers vivencials o en línia anirem transmetent aquests coneixements i aplicant-los a la salut i a l’educació. El projecte tot just està naixent però volia fer la seva presentació durant la setmana del cervell per a tenir en ment aquesta data i veure com aquesta gestació va evolucionant etapa a etapa, any a any.
Els efectes de la música al cervell
Avui us volia parlar, però, dels efectes de la música al cervell a partir de tot allò que he anat aprenent i intuïnt gràcies a haver estat estudiant des de petita un instrument, haver cantat en diverses corals i dirigint-ne algunes i que ara la neurociència actual, gràcies als avenços de la tecnologia aplicada a l’estudi del cervell, ha pogut corroborar en un curt recorregut de poc més de trenta anys. Queda doncs un llarg camí per fer però aquí teniu unes quantes dades:
Des d’un punt de vista general, i pel que passa a l’hemisferi esquerre, aquest s’ocupa del llenguatge, de les matemàtiques, del to i del ritme; mentre que a l’hemisferi dret li correspon la melodia i el timbre. Des d’aquest punt de vista, l’hemisferi dret seria més emocional i l’esquerre més analític.
Dels diferents estudis realitzats s’ha constatat que la música seria la disciplina que més beneficis aporta al sistema nerviós (Pantev et al., 2009) [1], encara que no totes les músiques aportarien els mateixos beneficis ni aquests s’observaran per igual a totes les persones.
La resposta electrofisiològica de les neurones del còrtex primari és també diferent quan el so és consonant i quan és dissonant. Per exemple, i tal com destaca Jauset (2008) [2], els acords harmònics activen la regió òrbito-frontal de l’hemisferi dret i part del cos callós.
Com afecta al cervell l’aprenentatge d’un instrument
D’altra banda, podem observar que en el cas de músics es produeix una hipertròfia del lòbul temporal esquerre al voltant de la zona del llenguatge i, si bé és cert que els dos hemisferis actuen junts, la música estimula enormement el cervell, i, en el cas de músics professionals que s’han iniciat en la música abans dels 7 anys, aquest presenta una mida més gran del cos callós i del cerebel, així com una major quantitat de substància grisa i diferències en els ganglis basals. Gràcies a la neuroimatge podem observar que l’escorça motora i auditiva són més grans i hi ha canvis fisiològics a l’escorça frontal. També hi ha diferències notables segons l’instrument que hagin practicat. Comparant pianistes i violinistes, aquests darrers, en potenciar una activitat més asimètrica que els primers, obtenen una inhibició interhemisfèrica major (IHI) (Coro, et al., 2019) [3].
També podem observar quines zones s’activen del cervell quan escoltem música, toquem un instrument o, si som músics, simplement repassem mentalment la peça: la música és tan poderosa que exerceix la seva influència fins i tot quan aquesta és imaginada, de manera que en recordar mentalment una obra musical que ja s’ha estudiat prèviament, s’activen els lòbuls frontals, el parietal i l’àrea motora suplementària (Zatorre, et al., 2005)[4].
En un concert-experiment realitzat a l’auditori de Vila-Seca dins la Jornada de Música, Neurociència i Salut al qual vaig poder assistir i on vam poder experimentar com s’activaven diferents parts del cervell segons fossim músics, directors o oídors de l’esdeveniment.
Llegiu aquí l’article explicatiu de la notícia:
Vegeu a aquests vídeo sobre els efectes de la música als estats d’ànim de la mà del doctor Jordi Jauset:
https://www.ccma.cat/3cat/musica-i-estats-danim/video/5706833
En les properes entrades parlarem dels efectes de la música per a la salut i l’educació amb exemples d’aplicació pràctica.
Avui, però, volíem retre homenatge a aquest òrgan fascinant, la loca de la casa, que diría Santa Teresa, tot analitzant quina és l’aportació de la música en el desenvolupament del mateix.
Bibliografia:
- [1] Pantev, C., Lappe, C., Herholz, S. C., & Trainor, L. (2009). Auditory-somatosensory integration and cortical plasticity in musical training. Annals of the New York Academy of Sciences, 1169. https://doi.org/10.1111/j.1749-6632.2009.04588.x
- [2] JAUSET BERROCAL, Jordi. Música y neurociencia: la musicoterapia Sus fundamentos, efectos y aplicaciones terapéuticas. Editorial UOC, 2008
- [3] Coro, G., Masetti, G., Bonhoeffer, P., & Betcher, M. (2019). Distinguishing Violinists and Pianists Based on Their Brain Signals. Lecture Notes in Computer Science (Including Subseries Lecture Notes in Artificial Intelligence and Lecture Notes in Bioinformatics), 11727 LNCS. https://doi.org/10.1007/978-3-030-30487-4_11
- [4] Zatorre, R. J., & Halpern, A. R. (2005). Mental concerts: Musical imagery and auditory cortex. In Neuron (Vol. 47, Issue 1). https://doi.org/10.1016/j.neuron.2005.06.013
Per saber-ne més:
Si tens interès en saber més sobre com recitar els mantres i els seus efectes, pots preguntar-me sobre les classes individuals de cant vèdic.
Contacta’ns a:
Si estàs interessat/da en les nostres sessions individuals del mètode Mentresana, ja sigui de manera presencial o en línia escriu-nos a:
divinaioga@gmail.com
Divinaioga 
2 replies on “Projecte Mentre Sana”
Super interessant! M’agrada!
M'agradaM'agrada
[…] altres entrades hem parlat dels beneficis de la música per al cervell. La veu, en particular, al nostre parer, n’és l’instrument més […]
M'agradaM'agrada