Sintonitzar el cos i la ment. Què és la meditació i quins efectes té en el cos, la ment i les emocions.
L’estil de vida actual ens ha allunyat dels ritmes inherents i interns de la natura. Els ritmes interns i la naturalesa inherent dels sistemes nerviós i endocrí s’han desequilibrat a causa de l’estrès i la tensió que al mateix temps provoquen sensació de malestar, malalties físiques i mentals.
Amb el ioga podem canviar un altre cop els nostres ritmes interns d’una manera lenta i sistemàtica. No busquem un canvi radical sinó modificar lentament les estructures existents.
Aquestes estructures existents es manifesten per exemple per mitjà dels gestos somàtics, gestos inconscients que s’executen amb els músculs més forts que s’activen de manera constant i predominen en totes les nostres accions i tots els nostres moviments. Aquesta activació excessiva és la causa de les tensions locals i de les compensacions globals que fa que es manifestin símptomes dolorosos. En crear consciència d’aquests gestos somàtics podem inhibir-los obtenint nombrosos beneficis com és, entre d’altres, transformar el caràcter, ja que aquests gestos estan carregats de psiquisme i el nostre caràcter condiciona la manera com ens movem i el nostre to muscular.
La pràctica diària de ioga ens retorna a un ritme saludable natural, ordenat i harmonitzat. Amb el ioga podem exercir un control sobre els nostres sistemes corporals ocults, com un regulador dels processos del cos. L’ús conscient i voluntari dels músculs somàtics permet que es desactivin i relaxin.
La meditació també és una tècnica de relaxació i és insuperable en aplicacions terapèutiques. Patañjali defineix el ioga com la ciència del control mental i del control sobre els patrons de personalitat i de comportament. A través de la meditació, per tant, podem adonar-nos de quins són els nostres patrons de pensament i modificar-los.
La meditació en la calma mental o atenció plena és una tècnica d’entrenament de la ment que fa alentir aquests processos d’aferrament constant als pensaments. El punt principal de la pràctica és adonar-nos dels pensaments que apareixen. No els jutgem, sinó que simplement els reconeixem i els deixem passar. Quan deixem de donar importància als pensaments permetem que ells mateixos vagin apaivagant-se de manera natural, permetent donar l’oportunitat a la ment d’estar en calma i d’aquesta manera poder treballar amb els hàbits que volem transformar.
Un dels canvis més profunds que té lloc en el cos durant la meditació és la desacceleració del metabolisme. Es redueix el consum d’oxigen i de la producció de diòxid de carboni, ja que el ritme de respiració és més lent. També descendeix la pressió arterial i els nivells d’àcid làctic, es desacceleren les pulsacions cardíaques, reduint-se les activitats del sistema simpàtic i hi ha un major control sobre el sistema nerviós involuntari.
Mitjançant la meditació la regió septal del sistema límbic s’activa i això fa que minvin les respostes emocionals, creant relaxació en tot els cos i la nostra ment.
La meditació, tal i com anem veient, actua de manera integral o completa per a l’estrès, ja que hi està involucrat tot el sistema cos-ment. A més, segons els estudis científics més recents , la meditació té tots aquests efectes:
| 1 | reducció de l’estrès |
| 2 | millora de l’autoestima |
| 3 | augment de la satisfacció vital |
| 4 | reducció de l’ansietat social |
| 5 | disminució dels pensamients negatius |
| 6 | reducció del dolor crònic |
| 7 | regulació de les emocions negatives i increment de les positives |
| 8 | potenciació de la concentració |
| 9 | disminució de l’autocrítica |
| 10 | foment de la connexió social |
Meditació a partir de la concentració en un objecte
La concentració és la capacitat cognitiva de fixar la ment de manera unidireccional, sense posar l’atenció en una altra cosa. Hem de tenir en compte que el que ens distreu no són els estímuls que puguin manifestar-se al nostre voltant, sinó el nostre hàbit automàtic de generar pensaments d’aferrament o de rebuig a propòsit dels estímuls. Ens desconcentrem perquè ens emboliquem en el discurs propi sobre allò que està passant. Amb la pràctica podem aprendre a no desenfocar-nos de l’objecte de concentració. L’estrès també disminueix la concentració així que ens resultarà beneficiós entrenar-la per disminuir-ne els efectes, optimitzant l’energia i emprant-la per a allò que realment necessitem realitzar. Amb confiança i amabilitat anirem detectant què és allò que ens posa tensos i ens dificulta la concentració i ens ajudarà a què aquesta concentració sigui natural, relaxada, sense tensió i sense esforç.
La meditació en un objecte consisteix a enfocar l’atenció a l’objecte triat excloent els altres. Pot ser un objecte quotidià escollit per nosaltres mateixos, un mandala o la llum d’una espelma.
La respiració també pot ser objecte de concentració, tot observant com entra i surt l’aire des del nas fins que arriba als pulmons, si l’aire està fred o calent, també posar la concentració en el cos com a focus d’atenció; les sensacions en el cos, els sorolls de la sala i els sons interns del cos…
La meditació amb un jantra o mandala ens connecta amb l’essència interna i externa de cadascú.
Meditació en una espelma
Un dels mètodes més utilitzats de meditació en la concentració en un punt és concentrar la respiració en la flama d’una espelma. La brillantor suau i resplendent de la flama ens proporciona un objecte ideal per a la concentració visual facilitant que la ment s’aturi. Comencem amb els ulls tancats posant l’atenció al cos i a la respiració. Observem com està el cos, temperatura corporal, sensacions i observem la respiració.
La meditació en l’espelma o Tratak com a tècnica de concentració influeix sobre la glàndula pineal, el sistema nerviós simpàtic (ja que l’ull està connectat amb la glàndula pineal a través del sistema nerviós simpàtic) i l’hipotàlem i a través d’aquest, sobre l’estat de vigília. En estimular-se aquests centres mitjançant la pràctica de tratak calmem la ment tornant-la quieta i estable i, al mateix temps, es bloquegen tots els estímuls estressors i pertorbadors.
Procediment:
Observa que en inhalar l’aire entra i en exhalar l’aire surt. Després d’unes quantes respiracions obre els ulls i mira la flama de manera continuada amb els ulls oberts, sense esforçar-te ni desviar la mirada. Continua respirant normalment i després d’uns minuts torna a tancar els ulls i imagina’t la flama tal i com l’havies estat observant. Les visualitzacions també són un potent exercici de meditació.
Per a la meditació en la concentració en una espelma la flama ha d’estar a l’alçada dels ulls.
Divinaioga 