Formes d’evadir-se o fer front a l’estrès
El sistema corporal està dissenyat per fer front a l’estrès a cada moment, de manera automàtica. Quan la intensitat de l’estímul augmenta entren en joc petits alliberadors de tensió com el badallar o fer un sospir, ens aixequem a buscar un cafè…
Existeixen reaccions físiques involuntàries davant l’estrès com pot ser tensar els músculs del coll o de la regió lumbar com a resposta de “lluita i fuig». La tensió als glutis, per exemple, és provocada per la tensió dels malucs i la part inferior de l’esquena abans de la lluita. A més, a causa d’un estrès perllongat poden produir-se desordres musculoesquelètics com el reumatisme o l’artritis o quan el cos està permanentment en guàrdia i es torna més sensible a l’estrès: sudoració a les mans i als peus, tremolors, palpitacions, sequedat bucal, calfreds o pujada de calor són símptomes de l’excitació inicial que pot desembocar en pertorbacions emocionals, irritabilitat, ansietat o depressió.
Davant aquestes situacions d’estrès el cos troba maneres d’evadir-se. Són mecanismes de defensa mentals que poden anar des d’una projecció negativa vers algú altre que pot contrarestar-se com a resposta amb una reacció totalment oposada. Quan alguna d’aquestes reaccions no tenen l’efecte desitjat poden resoldre’s en una ansietat “flotant” que es pot manifestar en forma de símptomes corporals. Per exemple, no puc veure al meu cap però li faig bona cara i quan la situació ja no és suportable per a mi em comença a fer mal el clatell.
Altres maneres d’evasió són buscar estímuls excitants, formes de diversió o drogues de tot tipus…
Què ens pot aportar el ioga a nivell de relaxació?
El ioga ens permet tenir l’oportunitat d’experimentar una meditació en moviment. A travès del treball amb la part més superficial del cos anem entrant poc a poc a capes més profundes d’aquest.
Una de les claus de la pràctica és la connexió i la coordinació de la respiració, calmada i fluida, amb el moviment a partir d’àsanes suaus i còmodes. El ioga s’adapta a l’alumne i l’àsana troba la seva importància no en la perfecció de la seva realització sinó en quina és la seva funció energètica i terapèutica. El Viniyoga permet que aquesta progressió gradual, que s’inicia en el punt en què es troba l’alumne, vagi acompanyada de la mà de la professora, de tu a tu, pas a pas, amb respecte i confiança.
El ioga aporta sensacions de benestar que a la llarga s’esdevenen més duradores i que ens porten de manera natural cap a una forma més relaxada d’existència. Els seus efectes van més enllà del cos físic. A través de la pràctica de Pranaïama anem penetrant en la segona capa del cos, l’anomenat cos prànic.
A més, com ja vam indicar en l’anterior entrada, amb les tècniques de respiració o pranaïama obtenim la relaxació a través de la consciència total de la respiració i a partir del control subtil i la modificació de la mateixa. A més, és possible equilibrar els dos hemisferis del cervell mitjançant la respiració alterna o Nadhi Sodhana. Aquest tipus de respiració ens aporta tranquil·litat, claredat de pensament i més capacitat de concentració. És molt recomanable per a persones que realitzen tasques mentals. Ajuda a expulsar de manera més eficient el diòxid de carboni i la sang es neteja de toxines.
Amb una postura còmoda de meditació i amb el cap mirant al front tanquem els ulls, relaxem tot el cos i pren consciència del cos i de la respiració durant uns minuts. Amb les mans als genolls aixeca la mà dreta i col·loca els dits segons les indicacions i practica durant les primeres setmanes inhalar i exhalar per la mateixa fossa durant cinc cicles i per l’altra fossa durant 5 cicles més. Després de 15 dies o més pot passar-se a fer la respiració alterna i quan es domini la tècnica pot practicar-se amb retenció.
Practicarem només amb les fosses nasals ben netes. Poden netejar-se amb la pràctica de Neti amb aigua i sal de l’Himàlaia.
La pràctica de la meditació amb atenció a la respiració comptant exhalacions ens ajuda a ancorar l’atenció al moment present i calma la ment per què mentre meditem només existeix i només importa l’aquí i l’ara.
Asseguts/des en una postura de meditació que ens permeti estar còmodes i amb els ulls tancats comencem inhalant i exhalant tres cops de manera profunda. Prenent consciència del cos i de la ment comencem a inhalar i exhalar pel nas focalitzant l’atenció al fet d’inhalar i al fet d’exhalar. Després d’uns minuts observant la respiració d’aquesta manera comencem a comptar respiracions de l’1 al 10 cada cop que exhalem. Si ens descomptem podem continuar des del punt que creiem que ens trobem. A l’arribar a 10 tornem a començar. Practiquen durant deu cicles. Per acabar la sessió respirem tres respiracions profundes. Movem alguna part del cos. Ens quedem uns segons observant les sensacions i percepcions internes i externes abans d’obrir els ulls.
Divinaioga 